Arquitecturas mediterráneas #42

Agua y territorio

Existen pocos territorios que presenten una relación tan fuerte entre su forma, organización y dependencia entorno al agua como en del Delta del Ebro. La red jerárquica del fluido se entromete en las circulaciones, en los caminos, en la configuración general y se atreve a condicionar hasta las matrices biofísicas del territorio -pendiente, suelo, sustrato, biosfera y clima-.

Existeixen pocs territoris que presenten una relació tant forta entre forma, organització i dependència entorn a l’aigua com en el Delta de l’Ebre. La xarxa jeràrquica del fluid s’entremescla en les circulacions, en els camins, en la configuració general i s’atreveix a condicionar fins i tot les matrius biofísiques del territori- pendent, sòl, substrat, biosfera i clima-.

El Delta del Ebro en el Mediterráneo
El Delta del Ebro en el Mediterráneo
Jerarquía del agua: rio, canales principales y secundarios
Jerarquía del agua: rio, canales principales y secundarios

El origen de este vínculo se encuentra mucho antes de entrar en el propio Delta y ya en el azud de Xerta nacen los canales principales de riego bordeando al rio Ebro, que siempre están elevados respeto la cota general del terreno circundante y del propio rio, lo que permite que el sistema funcione por gravedad. La energía potencial del agua, pues, es básica para entender este sistema.

L’origen d’aquest vincle es troba molt abans d’entrar en el propi Delta, i ja en l’assut de Xerta neixen els canals principals de reg bordejant al riu Ebre, que sempre es troben elevats respecte la cota general del terreny que els envolta i del propi riu, fet que permet que el sistema funcioni per gravetat.

Azud de Xerta y creación de canales de riego
Azud de Xerta y creación de canales de riego

Entorno al rio y los canales principales, una vez entrados en pleno terreno deltaico, se suceden una cantidad infinita de conductos secundarios de desagüe, acequias y canales inferiores hasta llegar a los elementos de distribución y cuidado de los caudales. Estos son el episodio previo hasta los cuadros de arrozales, que tienen una boca de entrada y control del agua y están siempre separados por cordones. Los cordones ejercen la función de controlar el líquido y su recorrido, ya que son como esponjas naturales.

En les proximitats al riu i als canals principals, una vegada ja entrats en ple terreny deltaic, es succeeixen una gran quantitat de conductes secundaris de desguàs, sèquies i canals inferiors fins a arribar als elements de distribució i control dels cabals. Aquests són l’episodi previ fins als “quadros” d’arrossars, que tenen una boca d’entrada i control de l’aigua i es separen per cordons. Els cordons exerceixen la funció de controlar el líquid i el seu recorregut, ja que actuen com a esponges naturals.

Acequias y canales inferiores, elementos de distribución y de control de caudales
Acequias y canales inferiores, elementos de distribución y de control de caudales

Existen otros canales de vacío, principalmente conectados y vinculados a los arrozales, que llevan el agua hacia las bahías y lagunas, que son las bolsas de fluido que ejercen de cojín entre agua del rio y el agua del mar. Son como péndulos en movimiento que van variando su cantidad de agua dulce y agua salada. En esta transición entre Delta y Mar encontramos zonas de marismas, salinas, lagunas y sosares.

Existeixen altres canals de buidat, principalment connectats i vinculats als arrossars, que serveixen per conduir l’aigua fins a les llacunes, que són bosses de fluid que exerceixen de coixí entre l’aigua del riu i l’aigua del mar. Són pènduls en moviment que van variant la seva quantitat d’aigua dolça i aigua salada. En aquesta transició entre Delta i Mar trobem marismes, salines, llacunes i sosars.

Canalizaciones hasta los cuadros, cordones entre arrozales y bocas de entrada
Canalizaciones hasta los cuadros, cordones entre arrozales y bocas de entrada

Este macrosistema de vida, que nace en el azud de Xerta, que tiene en el rio Ebro su corazón y que muere en el Mar Mediterráneo, está completamente conexo con el modelo de explotación y con la evolución del cambio de paradigma actual. Es decir con los conreos, los efectos climáticos y los efectos humanos.

Aquest macrosistema de vida, que naix a l’assut de Xerta, que té en el riu Ebre el seu cor i que mor al Mar Mediterrani, està completament connectat amb el model d’explotació i amb l’evolució del canvi de paradigma actual. Es a dir, amb els conreus, els efectes climàtics i els efectes humans.

Canales hacia las bahías y lagunas. “Ullals”
Canales hacia las bahías y lagunas. “Ullals”

La explotación de los cultivos mediante el cambio de la dinámica agrícola, la utilización sistemática de productos contaminantes y el uso de maquinaria sin freno, basado solamente en la productividad a corto plazo, están produciendo una transformación y agotamiento en el territorio.

L’explotació de cultius amb el canvi de dinàmica agrícola, la utilització sistemàtica de productes contaminants i l’ús de maquinària sense mesura, basat solament en la productivitat a curt termini, estan produint una transformació i progressiu esgotament del territori.

Lagunas, salinas y marismas. Transición Delta - Mar Mediterráneo
Lagunas, salinas y marismas. Transición Delta – Mar Mediterráneo

De modo paralelo y complementario, la reducción de la pluviometría afecta directamente al decrecimiento de cabales y a la calidad y pureza del agua, ya que disminuye su capacidad de disolver y transportar solutos debido a su alta saturación. Automáticamente se reducen los sedimentos, nutrientes y materia orgánica del fluido y, en definitiva, la fertilidad del terreno. Los acuíferos disminuyen sus cargas y un sistema autopoyetico como el de los “ullals” pierde fuerza.

Paral·lelament i de forma complementaria, la reducció de la pluviometria afecta directament al decreixement de cabals i a la qualitat i puresa de l’aigua, perquè aquesta perd la seva capacitat de dissoldre i transportar soluts degut a la seva saturació. Automàticament es redueixen els sediments, nutrients i matèria orgànica transportada pel fluid i, en definitiva, la fertilitat del terreny. Els aqüífers disminueixen les seves càrregues i un sistema autopoiètic com el dels ullals perd força.

Evolución de caudales y composición de las aguas
Evolución de caudales y composición de las aguas

La mezcla de todo ello conduce a un hundimiento imparable del nivel del Delta respeto al nivel del Mar, con la consecuente permanencia e incluso aumento de la falca salina y las consecuencias negativas que todo ello conlleva.

Tots aquets fets condueixen a un enfonsament del nivell del Delta respecte el nivell del Mar, amb la conseqüent permanència i augment de la falca salina i les conseqüències negatives que això duu associat.

Marc Ferrando Torrubiano
Arquitecto, Máster en Arquitectura,
Energía y Medio Ambiente y Redactor DTF
marcDTFmagazine@gmail.com

firma-blog-arquitecturas-mediterraneas

Referencias
Artículos
Recapitulació de la metodologia i resultats dels escenaris climàtics futurs i el seu impacte amb els recursos hídrics. Chirivella y Capilla.
Avaluació de corrents litorals i fronts de marea mitjançant models bidimensionals en rius i desembocadures. Cea, Puertas y Vásquez.
La petjada hidrològica en l’agricultura espanyola. Rodríguez, Garrido, Llamas y Varela.
La nova cultura de l’aigua: gènesi i conceptes. Prat.
El pla hidrològic nacional, aprovat per la Llei 10/2001, 5 de juliol. Una mirada crítica. Toldrà.
La nova cultura de l’aigua: esperança i reptes. Àngels Espuny.
La gestió de les aigües subterrànies en la nova cultura de l’aigua. Torra.
L’impacte ambiental del PHN al tram final de l’ebre. Ibáñez i Prat.
La fundació nova cultura de l’aigua. Arrojo.
La Xarxa per a una nova cultura de l’aigua: història i objectius de futur. Fusté.
De la defensa de l’Ebre a la nova cultura de l’aigua. Barreno.
L’estat ecològic dels rius. Vila.
La plataforma d’oposició als transvasaments. Lloveras.
Procediment per al càlcul del cost real del transvasament de l’ebre. Ministeri de medi ambient.
Dades bàsiques del PHN. Gaite i Garcia.
Anàlisi i valoració socioeconòmica del transvasament de l’ebre previstos amb el PHN. Agrasot i Schmidt.
Masses d’aigua subterrània de Catalunya. ACA.
Trasvases y desalación. Tiza y pizarra. Ródenas y Guillamón.
Els conflictes sobre el transvasament de l’ebre i el Tajo. Villaroya.
Pla de transvasament del riu Ebre. Consideracions medioambientals. Avnimelech.
Trasvàs de l’Ebre. Raons per la posició contraria de la comunitat autònoma d’Aragó. Boné.
El transvasament de l’Ebre a debat. Arroyo i García.
Avaluació històrica del Delta de l’Ebre. Molinell.
Aproximació geològica del Delta de l’Ebre. Arasa.
El agua un despilfarro.Jose Manuel Naredo

Webs
ACA. Agència catalana Aigua.
CHE. Confederació Hidrogràfica Ebre.
CAT. Consorci Aigües Tarragona.
ICC. Institut Cartogràfic Catalunya.

 

Únete a la conversación

1 comentario

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *